Els textos del Tantra
Els textos que contenen els ensenyaments del Tantra estan escrits en clau simbòlica, la qual cosa dificulta la seva comprensió sense l'ajuda adequada. Solen estar redactats com un diàleg en que Shiva respon a les preguntes de Devi en els papers de mestre i deixebla. Acostumen estar estructurats en quatre apartats: Gâana (coneixement), Ioga (pràctica), Kriya (acció) i Carya (culte i conducta). El seu gran divulgador a Occident ha estat el jutge anglès ‘Sir' John Woodroffe, qui a principis del segle XX, sota el pseudònim d'Arthur Avalon, va escriure nombrosos llibres sobre el tema, molts dels quals encara són avui en dia d'indispensable referència bibliogràfica.
En la visió del món que té el Tantra, la relació entre el cosmos i l'organisme es veu com un tot indivisible i en comunió.
Els antics textos tàntrics suggerixen que el cos humà és literalment un microcosmos que reflexa i conté el macrocosmos sencer. Si un pogués explorar totalment el seu propi cos i la seva pròpia psique, això li aportaria el coneixement de tots els món fenomènics.
El Tantra es fonamenta en dos moviments vitals. Un s'anomena Kausala i un altre s'anomena Samatua. Kausala vol dir "equilibri" i Samatua vol dir "harmonia". Equilibri i harmonia.
Moltes de les tècniques que habitualment associem al Ioga i a l'hinduisme en general, són en realitat d'origen tàntric, com els mantras, els mudras, els yantras, així com tota la concepció del cos subtil amb els seus chakras, nadis, tales i marmas, i moltes més coses.
Malgrat que el tantra com a manera d'entendre la vida es va conformant al voltant del segle IV d.C., en manuscrits anomenats tantres redactats en sànscrit o llengües vernacles , es veu que els seus arrels es perden molt mes enrrere, els seus més significatius principis compten amb mes de cinc mil anys, convertint-se així com una de les mas antigues formes de coneixement sobre l'home i la seva sexualitat.
Tantra és el que es perfecciona i expandeix és tot un conjunt de coneixements tant filosòfics (per la filosofia no és teoria sinó que és l'avanç del pensament) com a pràctics, és a dir, mètodes que permeten al ser humà ordinari ser més del que és, a saber ser, a saber fer, a saber estar.
El tantra és una ciència mística que entén que hi ha una unitat entre individu i univers, és el descobriment del ser a través de la unitat d'un home i una dona, de dos homes o dues dones, i que actua per a potenciar aquesta unitat.
El tàntric ha de mantenir la seva vida i no destruir res amb el que es tracta. Ha de veure's a si mateix sense sentit de la propietat (perquè el seu jo no marxi quan marxin les coses de la vida i fins i tot perquè el seu jo no se'n vaja quan se'n vaja el seu cos físic). Cal donar gràcies a tot del que disposem o disfrutem en un moment donat en la nostra vida i cal saber dir "adéu" per a estar sempre dient "benvingut".
El Tantra planteja que igual que hi ha molts naixements i morts, nosaltres també en l'espai de la nostra vida naixem i morim contínuament. I així hem d'acceptar-ho i entendre-ho així, sinó la nostra vida naufragarà i ens ofegarem en el mar del deliri.
A part de servir per al progres espiritual de l'home el tantra també va ser un mitja per a la il·luminació de la dona, abans s'assumia que la dona era inclosa en la practica tàntriques només per a recolzar l'home en el seu camí de la il·luminació, a través de diverses investigacions escrites i d'alguns mestres contemporanis es descobreix que les dones no sols vivian i practicaven en igualtat amb l'home en el seu propi objectiu de la seva transformació espiritual sinó que en moltes ocacions eren les que guiaven l'home cap a i a través del seu camí cap a l'espiritualitat.
Les dones eren altament venerades pels homes practicants tàntrics com les que brindaven i portaven l'energia de la il·luminació al món.
El tantra és una manifestació que comprén altres expressions com la dansa, la musica, el massatge, etc. El tantra ho comprén tot, ja que el poder d'expansió de les seves energies i vibracions tot ho comprèn.
El significat de la paraula tantra en sànscrit és teixit o teler, entenent-ho com la unió d'aquest per a formar un tot entre tots els seus elements, expressant la seva força a través de la unió que existeix a tot arreu i que està present en l'univers exterior i en el nostre univers interior dins i fora del nostre cos, aquesta unió es manifesta i s'expandeix contínuament entre diverses energies.
El tantra entén que tots els sers humans són part d'esta onada còsmica formada per quantitats d'energies diferents i per això inclou a tot allò humà: els pensaments, l'erergia, la seva espiritualitat, les accions i la matèria física...
El Budisme tàntric neix com un moviment revolucionari o un moviment rebel contra la rigidesa del Budisme tradicional, de les institucions monàstiques.
Els fundadors d'aquest moviment venien de diversos segments des de la reialesa, l'aristocràcia com així també com la gent comuna i gent que practicava un altre tipus d'esoterismes, també es trobava gent pertanyent als monestirs. Al mateix temps que el tantra es desenvolupava i prenia forma, alguns d'aquets monjos abandonaven els monestirs ja que no volien ser expulsats per no fer la vida com s'exijia en aquets llocs; llavors el major ímpetu s'agafa fora dels monestirs, especialment amb gent que volia practicar el ioga i altres disciplines espirituals i sempre tenint en compte el context de les seves relacions com les familiars o la parella.
El budisme es va començar a expandir per altres zones geogràfiques i fins i tot entre diferents classes socials, entre les quals figuraven les mès baixes, els quals van introduïr dins el budisme tàntric els seus simbolismes i la seva forma d'entendre l'espiritualitat.
El Tántra persegueix que ésser humà es transformmi en un déu, això és sentir la presència de déu en tots els nivells del seu ser, cos, ment i esperit. Les pràctiques Tàntriques combinades sabiament et porten cap esdevenir un "buda" en aquell qui viu amb devoció el camí de la vida i la llum.
